Del bloc DIES DE FÚRIA: http://diesdefuria.blogspot.com/Ahir hi va haver un 30 minuts sobre els oblidats de la batalla de l’Ebre. Un molt bon reportatge.
Va posar de manifest el problema, LA VERGONYA, de les restes oblidades dels soldats de la batalla de l’Ebre.
El Jordi, un amic del poble, hi va intervenir, i va denunciar que el projecte –la realitat- del parc eòlic sobre els turons, les cotes, dels més durs combats de la Batalla de l’Ebre provocarà la destrucció dels centenars i centenars de restes dels combatents que s’hi troben escampades.
La directora del Memorial Democràtic (controlat, agafeu-vos, per ICV-EUA! quins hipòcrites, Déu meu!), Maria Jesús Bono, també hi va intervenir, i per la vergonya de la seva intervenció, la seva humiliant intervenció, aquesta dona ha de dimitir immediatament, ha de ser cessada, ha de plegar, ha de quedar sepultada, si ho prefereix, sota el formigó i els bulldozers que acabaran amb les restes dels nostres soldats, dels soldats de la llibertat que, 70 anys després, encara pateixen humiliació, escarni, oblit i tantsemenfotisme.
La Sra. Bono va dir dues coses que són molt i molt greus:
Es va mostrar satisfeta que s’havien recollit “les restes superficials”, és a dir, totes aquelles que es troben escampades pel bosc en la seva superfície. Són les que en el seu moment vaig fotografiar i van servir per iniciar la denúncia d’aquesta vergonya. Mira, Bono, com pots presumir d’això??? Aquest cofoïsme amb el que expliques aquesta operació és un exercici de cinisme i d’hipocresia política molt i molt dolorós, pel tema que estem tractant. Reconèixer, parlar, de “restes en superfície” és reconèixer que n’hi ha que no estan en superfície. Com sap tothom que coneix una mica la Batalla i com sabem tota la gent de la comarca.
Després va dir que existeix un protocol que obliga les empreses, amb la supervisió d’un arqueòleg, a comunicar qualsevol resta que s’hi trobi fent els treballs.
Mira, Bono, això ja és d’un cinisme insultant, que no puc tolerar. Tots, tots, sabem que en aquells turons, en aquelles cotes, hi reposen les restes de centenars i centenars de combatents. En un moment del reportatge, després que aquesta dona presumís d’aquest protocol, el periodista li pregunta “i se’ls hi ha comunicat alguna troballa?” I la dona respon “no”. I es fa un silenci.
Mira, Bono, plega. Dimiteix. Desapareix. Oblida’ns. Surt del mapa de la Batalla de l’Ebre. Prou escarni! Tots sabem que en aquells turons només que hi facis un clot surten restes de combatents. Si estan en superfície, què no hi ha d’haver allà colgat??? Per qui ens has pres? Què t’has cregut?
Aquest estiu es va conèixer la notícia que la venda de l’empresa que havia estat adjudicatària dels parcs eòlics a una altra empresa amb seu a Portugal, i que aquesta venda, amb només 2 molins construïts dels centenars previstos, havia generat unes plusvàlues d’uns 1.700 milions de pessetes.
Com s’han generat aquestes monstruoses plusvàlues? Us ho diré: són el joc brut. És la compra del silenci. És la compra del mirar a una altra banda. És l’engany.
L’empresa adjudicatària està denunciada al jutjat penal de Gandesa, per les múltiples irregularitats de tot el procés. L’empresa, pel que sembla, ha contractat un dels millors penalistes de Barcelona, especialitzat en casos de corrupció. No volen deixar cap serrell, suposo.
Mira, Bono, plega, fes-te aquest favor, fes-nos aquest favor, fes aquest últim servei a totes les víctimes de la Batalla de l’Ebre, si encara tens una miqueta de dignitat i encara et creus el lloc que ocupes.
La vostra obligació hauria d’haver estat tallar de socarel qualsevol possibilitat de malmetre aquelles cotes, o de malmetre les restes dels soldats de la Batalla de l’Ebre. Tot el que ens expliques només mereix que escopim al terra, per no dir que escopir-te a la cara. Fot fàstic, molt de fàstic.
Estàs molt contenta dels teus equips vestits com uns CSI, tots amb molt lluents monos de plàstic blanc, i guants, i tot d’equips sofisticats, i bossetes recollint “les restes superficials”… ens volies impressionar? Què volies demostrar?
Mira, Bono, dimiteix, fes-ho immediatament. Si encara no has entès el valor històric, democràtic, humà… que tenen tots aquells turons on els nostres hi van deixar la vida a milers, on una generació sencera va ser immolada defensant les nostres llibertats, dimiteix. Si encara no ho has entès, és que no entens res. Allà no s’hi ha de fer res. RES. Quan tinguem recursos, recuperar les restes “no superficials”, i convertir aquells turons, aquelles cotes, en un monument a la llibertat i a la dignitat. En un mausoleu de tota aquella generació, d’aquells milers i milers de combatents republicans que hi van perdre la vida defensant la llibertat, les nostres famílies i el nostre país.
No pot costar tant d’entendre, oi? No pot costar tant de trobar emplaçaments alternatius, no?
Tornem al 30 minuts i fem història per als nous lectors del bloc, que són molts. El juliol del 2008, després de la més corprenedora excursió que mai hagi fet, per aquests boscos, i després de fer desenes de fotografies del que hi vaig veure, de les restes dels soldats de la batalla de l’Ebre escampades per tot arreu, allà on han d’instal·lar el parc eòlic, vaig escriure un post a Elies115 “VERGONYA…”. Aquell post va generar una onada de solidaritat i de denúncia a la catosfera. Però sortosament la denúncia va trascendir la catosfera. El Singular Digital se’n va fer ressò. I Vilaweb. En van parlar articulistes com n’Oriol Junqueras i en Joan Marí. Més endavant, i gràcies també a l’activisme d’associacions com la Plataforma en Defensa de la Terra Alta o Terra i Vent de Tots, la denúncia va arribar a El Periódico i a Telecinco. Recentment, en un documental al C33 també va sortir tota la problemàtica. I ahir, TV3 hi va dedicar un 30 minuts.
TV3 hi ha arribat bé… però molt tard, massa tard. Sóc conscient de la importància del meu post. De fet els companys del poble em van trucar perquè l’equip de TV3 volia parlar amb mi, amb l’autor del post d’Elies115 que va desencadenar la denúncia d’aquesta barbaritat. Al final no es van posar en contacte amb mi. No importa, perquè la gent del poble que va parlar ho va fer molt bé, molt millor del que jo hauria pogut fer.
Tanmateix, és molt tard per a tot plegat. Els bulldozers fa temps que estan trillant aquelles cotes. Les denúncies al jutjat semblen paralitzades. Totes les institucions i agents polítics miren a una altra banda. Ja han fet el pelotazo de més de 1.700 milions de pessetes.
La batalla per la preservació i recuperació de les restes dels soldats de la Batalla de l’Ebre també l’hem perduda. I és una VERGONYA que hagi passat el que ha passat.
Però que a sobre se’ns vulguin pixar a la cara, enfotre-se’n, això ja no. BONO DIMISSIÓ!
Va posar de manifest el problema, LA VERGONYA, de les restes oblidades dels soldats de la batalla de l’Ebre.
El Jordi, un amic del poble, hi va intervenir, i va denunciar que el projecte –la realitat- del parc eòlic sobre els turons, les cotes, dels més durs combats de la Batalla de l’Ebre provocarà la destrucció dels centenars i centenars de restes dels combatents que s’hi troben escampades.
La directora del Memorial Democràtic (controlat, agafeu-vos, per ICV-EUA! quins hipòcrites, Déu meu!), Maria Jesús Bono, també hi va intervenir, i per la vergonya de la seva intervenció, la seva humiliant intervenció, aquesta dona ha de dimitir immediatament, ha de ser cessada, ha de plegar, ha de quedar sepultada, si ho prefereix, sota el formigó i els bulldozers que acabaran amb les restes dels nostres soldats, dels soldats de la llibertat que, 70 anys després, encara pateixen humiliació, escarni, oblit i tantsemenfotisme.
La Sra. Bono va dir dues coses que són molt i molt greus:
Es va mostrar satisfeta que s’havien recollit “les restes superficials”, és a dir, totes aquelles que es troben escampades pel bosc en la seva superfície. Són les que en el seu moment vaig fotografiar i van servir per iniciar la denúncia d’aquesta vergonya. Mira, Bono, com pots presumir d’això??? Aquest cofoïsme amb el que expliques aquesta operació és un exercici de cinisme i d’hipocresia política molt i molt dolorós, pel tema que estem tractant. Reconèixer, parlar, de “restes en superfície” és reconèixer que n’hi ha que no estan en superfície. Com sap tothom que coneix una mica la Batalla i com sabem tota la gent de la comarca.
Després va dir que existeix un protocol que obliga les empreses, amb la supervisió d’un arqueòleg, a comunicar qualsevol resta que s’hi trobi fent els treballs.
Mira, Bono, això ja és d’un cinisme insultant, que no puc tolerar. Tots, tots, sabem que en aquells turons, en aquelles cotes, hi reposen les restes de centenars i centenars de combatents. En un moment del reportatge, després que aquesta dona presumís d’aquest protocol, el periodista li pregunta “i se’ls hi ha comunicat alguna troballa?” I la dona respon “no”. I es fa un silenci.
Mira, Bono, plega. Dimiteix. Desapareix. Oblida’ns. Surt del mapa de la Batalla de l’Ebre. Prou escarni! Tots sabem que en aquells turons només que hi facis un clot surten restes de combatents. Si estan en superfície, què no hi ha d’haver allà colgat??? Per qui ens has pres? Què t’has cregut?
Aquest estiu es va conèixer la notícia que la venda de l’empresa que havia estat adjudicatària dels parcs eòlics a una altra empresa amb seu a Portugal, i que aquesta venda, amb només 2 molins construïts dels centenars previstos, havia generat unes plusvàlues d’uns 1.700 milions de pessetes.
Com s’han generat aquestes monstruoses plusvàlues? Us ho diré: són el joc brut. És la compra del silenci. És la compra del mirar a una altra banda. És l’engany.
L’empresa adjudicatària està denunciada al jutjat penal de Gandesa, per les múltiples irregularitats de tot el procés. L’empresa, pel que sembla, ha contractat un dels millors penalistes de Barcelona, especialitzat en casos de corrupció. No volen deixar cap serrell, suposo.
Mira, Bono, plega, fes-te aquest favor, fes-nos aquest favor, fes aquest últim servei a totes les víctimes de la Batalla de l’Ebre, si encara tens una miqueta de dignitat i encara et creus el lloc que ocupes.
La vostra obligació hauria d’haver estat tallar de socarel qualsevol possibilitat de malmetre aquelles cotes, o de malmetre les restes dels soldats de la Batalla de l’Ebre. Tot el que ens expliques només mereix que escopim al terra, per no dir que escopir-te a la cara. Fot fàstic, molt de fàstic.
Estàs molt contenta dels teus equips vestits com uns CSI, tots amb molt lluents monos de plàstic blanc, i guants, i tot d’equips sofisticats, i bossetes recollint “les restes superficials”… ens volies impressionar? Què volies demostrar?
Mira, Bono, dimiteix, fes-ho immediatament. Si encara no has entès el valor històric, democràtic, humà… que tenen tots aquells turons on els nostres hi van deixar la vida a milers, on una generació sencera va ser immolada defensant les nostres llibertats, dimiteix. Si encara no ho has entès, és que no entens res. Allà no s’hi ha de fer res. RES. Quan tinguem recursos, recuperar les restes “no superficials”, i convertir aquells turons, aquelles cotes, en un monument a la llibertat i a la dignitat. En un mausoleu de tota aquella generació, d’aquells milers i milers de combatents republicans que hi van perdre la vida defensant la llibertat, les nostres famílies i el nostre país.
No pot costar tant d’entendre, oi? No pot costar tant de trobar emplaçaments alternatius, no?
Tornem al 30 minuts i fem història per als nous lectors del bloc, que són molts. El juliol del 2008, després de la més corprenedora excursió que mai hagi fet, per aquests boscos, i després de fer desenes de fotografies del que hi vaig veure, de les restes dels soldats de la batalla de l’Ebre escampades per tot arreu, allà on han d’instal·lar el parc eòlic, vaig escriure un post a Elies115 “VERGONYA…”. Aquell post va generar una onada de solidaritat i de denúncia a la catosfera. Però sortosament la denúncia va trascendir la catosfera. El Singular Digital se’n va fer ressò. I Vilaweb. En van parlar articulistes com n’Oriol Junqueras i en Joan Marí. Més endavant, i gràcies també a l’activisme d’associacions com la Plataforma en Defensa de la Terra Alta o Terra i Vent de Tots, la denúncia va arribar a El Periódico i a Telecinco. Recentment, en un documental al C33 també va sortir tota la problemàtica. I ahir, TV3 hi va dedicar un 30 minuts.
TV3 hi ha arribat bé… però molt tard, massa tard. Sóc conscient de la importància del meu post. De fet els companys del poble em van trucar perquè l’equip de TV3 volia parlar amb mi, amb l’autor del post d’Elies115 que va desencadenar la denúncia d’aquesta barbaritat. Al final no es van posar en contacte amb mi. No importa, perquè la gent del poble que va parlar ho va fer molt bé, molt millor del que jo hauria pogut fer.
Tanmateix, és molt tard per a tot plegat. Els bulldozers fa temps que estan trillant aquelles cotes. Les denúncies al jutjat semblen paralitzades. Totes les institucions i agents polítics miren a una altra banda. Ja han fet el pelotazo de més de 1.700 milions de pessetes.
La batalla per la preservació i recuperació de les restes dels soldats de la Batalla de l’Ebre també l’hem perduda. I és una VERGONYA que hagi passat el que ha passat.
Però que a sobre se’ns vulguin pixar a la cara, enfotre-se’n, això ja no. BONO DIMISSIÓ!
